Antoni Grau Escola de Formació de Yoga Integral
Eduquem en Humanitat Sensibilitat i Saviesa. Transmetem Yoga de Qualitat
 Escola Col·laboradora Registrada de la Federació Catalana de Ioga. FCI.
 
seminaris terrassa presencial/online 23 i 24 juny 2022
 Seminari Presencial i/o OnLine Seminari 23 i 24 juliol 2022 Estirament i flexibilitat de la columna (ṡuṣumnā, el centre vertical) A qui va dirigit aquesta Formació ? Persones que necessitin fer un canvi profund a la seva vida a través del Yoga. Instructors/es de Yoga que considerin reciclar, assimilar, practicar i dirigir amb tota l'amplitud i profunditat aquesta Tècnica. Persones que segueixen el Pla Educatiu de l'Escola de Formació de Yoga Integral Antoni Grau per exercir professionalment com a Instructor/es de Yoga, que finalitza amb el Procés d' Acreditació.  Quin és el Mètode Formatiu que oferim? Mètode de transmissió experiencial i pràctic, assistit presencialment i/o online pel formador. L' habilitat de transmetre aquesta eina es desperta i queda assolida en tres fases: Execució, Perfecció i Subtilització. Es dedica un temps per cada fase i al final l’ espai adequat per posar en pràctica l'eina. Pràctica i estudi del material proporcionat amb l’assessorament continu del formador. Metodologia basada en el Yoga Integral.
 Perquè estirar, flexibilitzar la Columna vertebral ? La relaxació és la propietat d’ allò que és flexible. Les paraules omplen de contingut del que significa flexibilitzar o relaxar: - Mòbil, elàstic, flexible, manejable, adaptable. - Àgil, destre. - Fàcil, lleuger. - Encadenat, coordinat, harmoniós. - Resistent. Oi que aquests qualificatius són aplicables a la Columna Vertebral ? És necessari distingir entre estirar, relaxar o flexibilitzar ? Tot estirament, sobretot en nombroses direccions, augmenta la mobilitat, la flexibilitat de la Columna Vertebral. Per contra, les relaxacions en cap cas sempre beneficien la Columna Vertebral d’ un estirament, doncs a vegades està subjecte a pinçaments, a assentaments perjudicials. És necessari retenir la paraula “mobilització”, sabent que aquesta mobilització ha d’ anar sempre acompanyada d’ un estirament, d’ un allargament, en vistes a la flexibilització. Aquesta mobilització té efectes sobre les articulacions vertebrals i els músculs organitzats entorn aquest eix vertebral i indirectament sobre: - El sistema nerviós - La caixa toràcica - La base del cap - L’ emplaçament del sacre - La mobilitat dels membres superiors i inferiors. La Columna Vertebral és una peça mestra de l’ esquelet que serveix de punt d’ ancoratge de les nostres vísceres, de punt d’ inserció dels nostres músculs, permetent-nos moure’ns i de posar-nos en relació amb el nostre entorn. El simbolisme del centre: ṡuṣumnā L’ eix vertical, ṡuṣumnā és també un eix mitjà, del mig. Està situat al centre de l’ humà. A més hi ha un altre aspecte del seu simbolisme (i del seu “funcionament”) que subratllen un bon nombre de texts tàntrics, que el conceben abans tot com un lloc central, mig, identificat sovint amb el cor. És evidentment central per la seva posició mitja entre īḍā i piṅgalā. Però encara hi ha quelcom més de central doncs implica la identificació amb el cor en tan que centre (al “cor”) del ser. Aquests dos simbolismes per res són excloents: es complementen. En efecte, si en tant que eix ascensional, ṡuṣumnā connecta l’ humà amb allò que És (tot sent en ell mateix Ser), en tant que centre, és el lloc on l’ humà pot experimentar el que És “sensible al cor”. En altres paraules, com el Ser engloba el ser humà i més enllà, hi ha, en les pràctiques on ṡuṣumnā juga un rol, un moviment cap el centre que és en ell mateix una elevació.  Dissabte, matí 23 juliol 2022 L’ Āsana de Rotació, Escola de Flexibilitat. Patañjali ens diu que per assolir la postura o āsana “estable i agradable”, convé “renunciar a l’ esforç” (YSP III.47). Una tonalitat que trobem sota la ploma i l’ensenyament d’ Arnaud Desjardins: “Tot Yoga és inevitablement un camí d’ obertura, de deixar fer, deixar actuar en un mateix les forces que traspassen l’ ego... És el moment on hem de renunciar a allò que som, a costa d’ un gran esforç, per conquerir l’ alliberament, i on sols cal obrir-nos, restar disponibles”. És necessari recordar l’ admirable comentari de Jung sobre el Misteri de la Flor d’ Or: “Deixar-la venir”, l’ acció sense acció, l’ abandonament del Mestre Eckart, esdevé per mi la clau permanent d’ obrir les portes que porten al camí: en el terreny psíquic, és necessari poder deixar fer.” La nostra flexible espiral, la nostra columna, símbol del deixar-fer i del deixa-venir, ens acosta a un darrer ensenyament. Ens mostra que és innecessari anar molt lluny, amb força, ràpidament, sota la opció d’ alterar irremeiablement la seva robusta i també delicada constitució. Significa que, en la nostra pròpia evolució, i per consegüent en les referències al temps (cíclic també) , és necessari saber esperar, madurar, observar els signes, captar el misteri, acollir l’ inconegut. I serenament esperar, per donar a l’ inesperat una oportunitat d’ aparèixer. L’ Estirament de la Columna Vertebral: Verticalitat, Rectitud, Força i Determinació L’ Estirament de la Columna Vertebral és aquesta acció particular que consisteix en allargar-la al màxim fins obtenir una posició de total rectitud. És necessari impregnar-te d’una noció essencial, doncs és impossible deslligar la mínima mobilització vertebral, com l’ extensió cap enrere, la flexió cap endavant, rotació o extensió lateral, sense que l’ acció d’ estirament hi sigui present. Un treball específic de les cintures pelviana i escapular són necessàries per obtenir aquesta posició estirada. Efectes sobre el Sistema Nerviós El canal raquidi dona pas a un element del Sistema Nerviós important: la medul·la espinal, d’ on parteixen els nervis raquidis. La medul·la raquídia està separada per parets d’ aquest canal per les meninges. Presenta dues protuberàncies, cervical i lumbar, que es corresponen amb l’ emergència de les arrels nervioses destinades als membres superiors i inferiors (plexe braquial i plexe lumbar-sacre). Els nervis raquidis – 31 pars – es destaquen de la medul·la i convergeixen cap els forats de conjugació. Són els nervis mixtes, a la vegada sensitius i motors (aquestes informacions són conscients), elements del sistema nerviós cerebral-espinal. El sistema nerviós neuro-vegetatiu que regula els reflexos inconscients de tots els moviments o les secrecions necessàries de la vida vegetativa, que provenen en part de la medul·la espinal. La manca de mobilitat articular comporta una raciació dels mitjans de contenció, una sobre càrrega discal i, com hem vist abans amb els lligaments vertebrals, amb la possibilitat de formació de osteopaties. La disminució de l’ alçada del disc redueix el forat de conjugació i l’ alçada del canal raquidi comportant un augment de la pressió d’ aquest canal. Tots aquest factors són susceptibles de ser la base de dolors d’ origen nerviós, com la formació d’ hernies després de la fissura del disc. És aquest veïnatge dels plexes l’ origen de dolors freqüents (regions cervical i lumbar). Els estiraments axials són remei a aquests patiments. Dissabte, tarda 23 juliol 2022 De la determinació al deixar fer. Història de Candide Aquesta és la història de Candide que a través del Haṭha Yoga s’ assabenta que el seu interès es centra sobretot en la postura. El procés que descriu és el següent: • el mental jutja la postura, decideix de la seva excel·lència, de les seves virtuts... llavors, segur de la seva opinió la imposa al cos. Predomina la preocupació en relació a la realització de la postura. • En la seva pràctica, s’ entrega amb harmonia a dos tipus de característiques: l’ obra a crear i la creada. Els seus gestos s’ adapten a la doble exigència: el coneixement i el respecte de les dos. Candide descobreix que en el Haṭha Yoga, en funció d’ una saviesa, d’ una idea que li ha estat ensenyada com ha captat d’ una manera determinada el funcionament del cos. Una evidència s’ imposa a ell: “Quan prenc una postura, estic sota la influència de la idea preconcebuda que m’ he fet. La idea preconcebuda influeix sobre la manera de prendre la postura i provoca l’ espera d’ efectes”. Una idea d’ acció li apareix, que Candide decideix aplicar-se, en l’ execució d’ una postura: alliberar-se de l’ esclavatge de la idea “postura feta” per entra en contacte amb la realitat del cos. Al llarg dels mesos, Candide prossegueix la seva meta, i ens proposa algunes línies directrius en relació al Camí del Yoga i els Sūtra de Patañjali: • Respecte de la Vida: ahimsa. Intervenir sobre el cos, com sobre la matèria, amb respecte (sense violència, amb amabilitat). Per crear, l’ artesà té en compte, simultàniament, les qualitats de la matèria i de l’ obra. Per respectar la vida, és essencial saber l’ especificitat de la postura i confrontar-les amb les capacitats del nostra propi cos. L’ esforç “voluntarista” “a cegues” de cap manera és constructiu. Anar més lluny requereix lucidesa, dins el coneixement de la veritat del cos i en el respecte de la vida. • Sinceritat: satya. L’ exigència de conèixer, descobrint la realitat del cos, com en la matèria ho fem en la confecció d’ una peça artesanal. Deixar de limitar-se a la imitació del model presentat. Descobrir la vocació de la postura, la seva direcció. Apreciar l’ evolució en la regió corporal més específicament sol·licitada. Sense enganyar, amb sinceritat, reconèixer exactament les capacitats del cos i respectar-les. • Coneixement de la Respiració, com Energia Vital,... cap el prāṇāyāma. Observar la respiració, per seguidament afinar-la, modular-la. • Cap a la concentració: dhāraṇā. On hi ha dificultat l’ atenció és sol·licitada. El mental s’ interessa en una regió del cos. L’ escolta de les sensacions és necessària. La dispersió baixa. • Neteja: śauca. Alliberar-se de les idees preconcebudes, de totes les obligacions que imposem al cos. Calma el desig de sobrepassar sense cap raó vàlida. • Empenta en l’ acció: tapas. Quan hi ha un excés, avaluar exactament perquè i en quins límits és saludable. Tot millor ús de la matèria, té com a base la humilitat, en el sentit de l’ evolució positiva. Anar cap a la perfecció de la via d’ un mateix a través de les adaptacions de les postures. “Treballar” amb l’ ajuda de la respiració i l’ aplicació dels Bhanda, assolint el benestar. • Orientar l’ acció dels sentits: pratyāhāra. Mental i sentits s’ alimenten mútuament en la vigilant presència de les sensacions, deixant-se anar dolçament vers l’ interior , sensibilitzant-te a l’ esclat de la vida en tu mateix. • Els texts tradicionals: svādhyāya. Assolida la postura neix la presa de consciència i l’ objectiu d’ allargar la comprensió i verificar les constatacions personals. En concret, a les Escriptures, als texts tradicionals. Vetllant a evitar empresonar -se en els límits de l’ interès purament intel·lectual, integrant la comprensió intel·lectual en la unitat d’ acció. Estudi: El cos és l’ espai d’ estudi, de treball. • Practicar l’ acontentament: saṃtoṣa. Amb tots els sentits, voler escoltar i sentir la vida en l’ espai corporal. El acontentament, Saṃtoṣa, és un dels índex d’ avaluació de l’ actitud deixar -fer. Fugir de la preocupació malaltissa dels límits d’ una imitació exterior de suposada perfecció. Deixar néixer l’ alegria de ser rendits a la realitat del cos, a la vida... per la gràcia de l’ Āsana. • Més enllà del “mental ordinari”: īśvara praṇidhāna. Assistir al creixement d’ una confiança lúcida. Amb el mental sense el mestratge corresponent, es corre el risc de que abusi del seu poder i devenir un tirà que porta patiment. Cal restituir la seva veritable funció: instrument de la conquesta del coneixement savi i l’ harmonia en el funcionament global de l’ individu. • Estabilitat-fermesa i deixar-fer: sthira sukha. L’ estabilitat de cap manera ha de ser obtinguda per una actitud cega del mental. L’ estabilitat esdevé possible per una avaluació exacte, de les possibilitats i les necessitats del cos. Exigeix coneixement profund del cos i per això de l’ Āsana. Implica posar, amb determinació, les condicions justes, per integrar cos i respiració. Tot això fruit de la determinació harmoniosa del deixar-fer. • Cap a la contemplació: dhyāna. Candide, en tot el seu Ser, en la llum de l’ encadenament postural i del joc de la respiració, perfecciona i contempla l’ acció de sthira sukha. (*) Thiercelin, Eliane-Claire. Article: Candide et les Sûtra. Revue Française de Yoga, núm. 12, 1995 Diumenge, matí 24 juliol 2022 La Columna, Simbolisme d’ Evolució Interior Et reconec ṡuṣumnā, et reconec kuṇḍalinī, nèctar nascut de la lluna, manonmanī, Energia Suprema, que sols és Consciència. HYP IV.64. Ṡuṣumnā apareix en moltes exposicions com el principal nāḍī que s’ utilitza per nomenar el “cos subtil”. És descrit generalment com anant de la base del tronc al cim del cap. Els autors moderns el fan partir del cakra base (mūlādhāra) i situat a l’ interior de la Columna Vertebral. Les obres més recents la fan partir del “bulb” (kanda), centre considerat com el punt d’ on parteixen tots els nāḍī (tradicionalment en nombre de 72.000), al llarg del que el prāṇa circula en tot el cos. Cal remarcar aquí la similitud e la imatge del cos o dels nāḍī parteixen del kanda d’ on s’ eleva l’ eix de Ṡuṣumnā i de la imatge freqüent en l’ art indi de la gerra (kumbha) d’ on surt una vegetació salvatge d’ on por elevar-se un tronc o una columna. D’ altres texts, com s’ ha dit abans, fan elevar ṡuṣumnā des del cor. A vegades és descrit expressament com residint a l’ exterior de la Columna Vertebral, d’ una manera normal. De cada costat de ṡuṣumnā, es descriuen sovint, els dos altres nāḍī principals: A l’ esquerra iḍā, és femení, de natura lunar i seguit d’ un moviment descendent; piṅgalā, masculí, de natura solar, de moviment ascendent. Aquests dos nāḍī, es tornen a trobar al front, per sota de brahmarandhra, el lloc de Brahma. La pràctica yòguica té per objectiu de fer coincidir aquestes dues energies i de fer-les pujar juntes (el nom del prāṇa es udāna) al llarg de ṡuṣumnā (la seva natura és a la vegada solar, lunar i ígnia), el que porta al yogin cap a l’ alliberament. Aquest rol axialment alliberador d’ aquest nāḍī explica la preeminència sobre els altres. Diumenge, tarda 29 maig 2022 Teoria, Metodologia i Yoga Nidrā.
 Dates i horaris: Dissabte 23 juliol 2022 Matí 08:00 a 13:00. Tarda 16:00 a 19:00. Diumenge 24 juliol 2022 Matí 08:00 a 13:00. Tarda 16:00 a 18:00 (Repàs Teoria i Yoga Nidrā)  iNFO i inscripcions: info@antonigrau.cat whatsapp: 678 879 065 ﷯
 Lloc: Centre de Yoga YOGUINYOGA, Carrer d’ Antoni Torrella,1, Entl.1a, cantonada Rambla (a 1 minut dels Ferrocarrils Generalitat Catalunya –FGC). TERRASSA. www.yoguiniyoga.com